Twitch, símptoma d’un canvi de paradigma en la comunicació

Josep Espín,

Twitch, símptoma d’un canvi de paradigma en la comunicació


Twitch és símptoma d’un canvi de paradigma en la comunicació que potencia la creació de comunitat i la interacció

  Barcelona, 28 d’abril de 2022. Aquest matí hem tingut una nova sessió d’El Mirador Indiscret que, en aquesta ocasió ha centrat la seva mirada en Twitch, la plataforma de streaming de moda que ha batut tots els rècords el 2021 amb més de 24 milions d’hores vistes amb temàtiques més enllà del gaming. Per donar resposta a la qüestió sobre si estem davant d’una bombolla o d’una realitat, hem comptat amb la participació de Jordi Pi, coordinador de continguts de TV3; Georgina Campoy, Community Manager & PR de Lince Works, Gina Zero a Twitch;  Roc Massaguer, Periodista i creador de contingut a Twitch i Enric Esteban, cocreador, subdirector i direcció d’Estratègia Digital d’Eufòria, en una sessió moderada per Berta Fola, CEO de Carpe Diem Comunicación. Jordi Pi ha iniciat la seva intervenció afirmant que la pandèmia ha accelerat el pas del contingut més estàtic com Instagram, a potenciar l’streaming, com Instagram Live o Twitch. També ha destacat que ens ha donat tres coses bones: la connectivitat, el share i la capacitat de distribuir contingut, i el “Súper-Jo” com un fet que transmet que tots ens podem dedicar a fer continguts. Amb tot, per a Pi el contingut no és el rei, sinó que la reina és la visibilitat, sigui en la plataforma que sigui. Així mateix, s’ha mostrat crític, ja que segons ell, tot i el canvi de paradigma en la comunicació, costa molt aconseguir grans audiències, i les marques continuen fent anuncis que no connecten. A continuació Enric Esteban ha destacat que la televisió fa molt temps que va abandonar la gent jove perquè els aporten poc a nivell d’audiència. Per això, es busquen alternatives per atraure’ls cap al seu contingut a altres plataformes com Twitch. Ha insistit en el fet que els joves juguen junts i comparteixen en un terreny virtual, i consumeixen programes que els entretenen des de la seva habitació, mentre ho comenten amb els amics. Per la seva part Roc Massaguer ha afirmat que Twitch és el que és, i no el que volem que sigui. En aquest sentit, diu que cada plataforma ofereix una cosa diferent i Twitch ofereix una de molt concreta. Per ell, és una barreja de ràdio i zàping televisiu, on busques algú que entretingui però sense la necessitat d’adquirir un compromís, sinó que serveix qualsevol contingut que s’està emetent en aquell moment i que a més, i precisament per això el converteix en una cosa única. El problema que hi ha amb Twitch, segons el seu parer, és que pots crear contingut en què necessites invertir un pressupost, però la plataforma no et serveix per recuperar la inversió. És una finestra de comunicació on el que interessa, més que el contingut, és la persona que crea aquest contingut. La darrera intervenció ha vingut de la mà de Georgina Campoy. Per ella, la clau de Twitch és la comunitat, la gent. La plataforma sorgeix de la pandèmia, de la necessitat de les persones de connectar-se. La gent busca companyia, parlar amb més gent i sentir-se part de la comunitat, gran o petita, sentint-se acollida i identificada. Ha destacat que la democratització que s’ha establert a Internet és perillosa, ja que trobes gent que transmet unes idees confuses que arriben a un públic. A continuació, el torn de debat amb els assistents ha obert la porta a altres aportacions que han ajudat a concloure que estem davant d’un símptoma de canvi de paradigma en la comunicació, que té un futur incert perquè encara s’està buscant un model sostenible, que molt pocs creadors de continguts poden viure de Twitch, que la publicitat aposta pels formats digitals tradicionals, i que, per tant, queda un camí apassionant per definir perquè aquesta plataforma sigui una realitat a llarg termini.[:]

Redes sociales

Búsqueda

Entradas recientes

Barcelona, 04 de noviembre de 2024. El Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, presentó una nueva edición de el Mirador dedicada a la importancia del mundo sonoro en nuestro sector. Destacados expertos en comunicación y audio branding compartieron sus conocimientos sobre la importancia de la identidad sonora en la estrategia de marcas. Montserrat Vidal-Mestre, Ramon Vives y Toni Otero enfatizaron cómo el sonido puede fortalecer la relación entre las marcas y su público.

Ayer, 23 de octubre, a lo largo de todo el día, se celebró la II Jornada de Comunicación Municipal en el Espacio Francesca Bonnemaison. El acontecimiento, organizado por la Diputación de Barcelona con la colaboración del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya y el Colegio de Periodistas.

Ayer, 18 de julio de 2024, el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, con la colaboración deBoth, Love Rights y REDI, han presentado una nueva edición del Mirador especial dedicada a la inclusión y la diversidad LGTBIQ+.

Ayer 27 de junio en Barcelona, el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, el BCMA i RAKUTEN TV, de la mà d'IPSOS, dentro del marco de los miradores que el Col·legi organiza mensualmente, presentaron los resultados del informe de las principales tendencias de los Premios BCMA 2024 en branded  content.

Este jueves 30 de mayo,  se ha celebrado otra sesión del Mirador, un encuentro mensual que organiza el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya en el Palau Robert sobre temas de actualidad y tendencias del sector.

En esta ocasión el Mirador ha centrado su mirada en el impacto de los patrocinios en los eventos deportivos, y ha contado con la participación de Hugo Laborda, Responsable de patrocinios en CUPRA Global; Judith Rubinat, Managing Director de NSN; Olga Martínez, Corporate Affairs & Sustainability EMEA de Grupo Bimbo; y Cinto Ajram, Fundador y CEO de CA Sports. Todos ellos bajo la moderación de Jordi  Aragonés, Founder y CEO de El Impacto Sponsorship y miembro del Comité de Apoyo de la Junta de Gobierno del Col·legi.

Modificar cookies