Barcelona, 21 d’abril de 2022. Avui al Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya hem celebrat una edició especial de La Torradora, en la que hem convidat a participar estudiants de diferents universitats per saber què pensen del sector, com encaren el seu futur i quines inquietuds tenen.

Per parlar-ne, hem comptat amb Victor Sabina i Natàlia Prats de la Universitat Autònoma de Barcelona; Ignasi Navarro i Ana Margalló de la Universitat de Barcelona; Pola Amat i Ismael Sánchez, de la Blanquerna - Universitat Ramon Llull; Ari Cabré i Clàudia Mateu de la Barcelona School of Creativity; Àlex Valverde i Francesca Fàbregas de la Universitat Pompeu Fabra i Alicia Díaz i Álvaro Heredero de la Universitat Abat Oliba. Hi ha hagut consens sobre els diferents temes que s’han tractat, els estudiants estan en sintonia sobre el que senten i la forma com veuen el futur i les seves expectatives.

En aquest sentit, no són molt optimistes amb les expectatives de futur un cop finalitzats els estudis. Acaben una carrera de quatre anys, tenint una visió global, però a efectes pràctics es pregunten què saben fer. Per això, fan una crida a les universitats, perquè incloguin assignatures més pràctiques com l’us de photoshop o el màrqueting digital. També es qüestionen que després de tot l’esforç la seva entrada a l’àmbit laboral estigui mal remunerada o sigui inexistent.

Tenen present que el seu futur passa per la diferenciació, que no ve marcada per la titulació, sinó per l’especialització i a força de treballar la marca personal. Pel que fa a la comunicació de les marques, segueixen a aquelles que no venen només producte, sinó els valors que tenen al darrere. Segueixen una marca pel que fan sentir i pel que aporten: a la gent li agrada formar part d’un moviment.

Consideren la publicitat online intrusiva i en molts casos seguint els paràmetres de la televisió tradicional, en què estàs veient un contingut i el tallen per posar un anunci. Tot i això agraeixen que la publicitat sigui personalitzada. La sortida laboral a l’estranger la veuen positiva i com a opció, com a forma d’enriquiment personal, de conèixer altres cultures i altres formes de comunicar, però sempre amb la idea de tornar i aplicar el que s’ha après.

Per ells, la clau de l’èxit és tenir molt clar cap a on vols anar i provar-ho tot, a base de resiliència i esforç, perquè es pot valorar el talent, però també ha d’haver-hi esforç.

Finalment, afirmen que totes i tots tenen moltes ganes de treballar i que són molt treballadors. Volen que es cregui en els joves, i que se’ls donin mésnoportunitats.