Ahir, es va celebrar el primer Afterwork "El Xiringuito" de l'any que organitza el HUB del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya. Aquesta activitat serveix per compartir amb els assistents, persones o projectes que hagin destacat per un fet diferencial o rellevant pel desenvolupament del sector. Ahir vam comptar amb La Casa de Carlota, amb la participació del seu CEO i Responsable Creatiu, Josep Maria Batalla, i de l'Executiva de Comptes, Ona Anadón.

La conversa, moderada per Antonio Traugott, gerent del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, va girar vers en el model innovador, inclusiu i diferencial que defineix La Casa de Carlota, ja que aquesta agència incorpora en el seu equip creatiu persones amb síndrome de Down i espectre autista. En paraules de Josep Maria Batalla, "això és una casa de boixos, però són elles i ells els que creen la màgia de l'agència"

El primer punt que l'equip ens va voler deixar clar és que tractar "d'incapacitats" a persones amb síndrome de Down o altres diversitats funcionals és un greu error. El biaix de la societat ens impulsa a pensar d'aquesta manera, però, La Casa de Carlota és un paradigma. El procés de selecció que fan servir per incorporar a persones amb diversitat funcional té les mateixes característiques que qualsevol altre procés de selecció, i a diferència d'altres companyies que contracten a persones amb síndrome de Down, autisme, etc. per "omplir la quota", La Casa de Carlota ho fa per les seves capacitats. Tant l'Ona com el Josep Maria, tenen clar que cada persona té una forma única de veure, entendre i comunicar el món que els rodeja, no sols per pertànyer a un col·lectiu o tenir una certa condició, sinó també per les seves individualitats.

Això va portar la conversa cap al compromís social real de les marques, i en aquest punt Josep Maria va ser molt crític. No serveix de res mostrar en els teus anuncis persones amb diversitats funcionals, persones negres o amb discapacitat. El que cal és humanitzar el sector i la feina que fa. Una feina que ha de ser ètica, honesta i lleial d'arrel. L'executiva de comptes reflexionava: "les marques volen ser bones, però la majoria d'elles no generen la realitat que comuniquen i això és un error."

També es va debatre sobre el model d'agència actual i com la publicitat, el màrqueting i la comunicació han d'adaptar-se als nous temps i demostrar a les marques i la societat que aquest sector és indispensable per l'economia de qualsevol país del món. Venim de dècades on probablement els Publicitaris ha tret massa pit i estaven una mica deïficats, i ara ens estem recuperant reputacionalment d'una percepció general negativa a la societat. En aquest sentit, Josep Maria va recordar la frase de Jacques Séguéla: "No le digas a mi madre que trabajo en publicidad. Ella piensa que soy pianista en un burdel

L'adquisició de La Casa de Carlota per part de Roman, una gran empresa de comunicació institucional i corporativa, va ser un altre punt destacat de la conversació, on va quedar clar que s'està portant a terme un període d'adaptació mutu entre un model més tradicional i una agència "rematadamente loca"

Després d'una exposició plena d'anècdotes divertides, Josep Maria va acabar la ponència augurant un futur, amb més "Cases de Carlota" on agències i empreses de tots els sectors incorporin amb normalitat aquestes persones que aporten una visió única de les coses.

Un cop acabada la xerrada, tots els assistents i ponents vam poder gaudir d'una estona de networking. Gràcies a La Casa de Carlota per acompanyar-nos en aquest AfterWork. Sens dubte, una sessió molt inspiradora!