Dinar de diumenge entre bons amics. Hem acabat i estem xerrant tranquil·lament de les nostres coses. Una mare mirant el seu mòbil em diu: “Dóna una ullada a Zalando que hi ha unes Adidas molt bé de preu. Als teus nanos els hi podrien anar bé... Ai no! Que tu ets més de Nike no?” Doncs si. Sóc més de Nike que d’Adidas, però automàticament, em pregunto a mi mateix el perquè. I no trobo una resposta clara al respecte. Curiós. Suposo que deu ser un tema històric. Suposo que de petit en vaig tenir de totes dues marques de “bambes” i suposo que totes dues em van anar prou bé, doncs no guardo un mal record de cap de les dues. Són dues grans marques. Les empreses que hi ha al darrera són d’altíssima qualitat. Els seus equips els millors del món en l’àmbit de l’esport. Equips creatius i molt innovadors a tots dos costats. Adidas i Nike. Nike i Adidas. “¿Tanto monta,  monta tanto?” Suposo que si... Així doncs, perquè aquesta mare diu que jo sóc més de Nike i té raó? Perquè em coneix i sap que és així... Però em fa reflexionar sobre el “perquè”. I honestament, no sé que respondre en un segon... No ho tinc ben racionalitzat el perquè sóc més d’uns que dels altres. No m’ho diu el cap... Crec que m’ho diu més el cor... Deu ser un tema emocional i relacionat amb quelcom de ben profund. Crec que tinc la percepció de que els de Nike són “dels meus”! Tot i que no recordo quan vaig començar a tenir aquesta percepció, és així. És molt així! I com diuen que “perception is reality”, si la meva percepció és que aquests són “els meus” perquè hauria de comprar una altra marca pels meus fills? Efectivament, el meu comportament de compra s’ha vist sempre influenciat per aquesta percepció. Acte seguit, veig un dels nens amb la samarreta del Barça i ho entenc tot! Que potser els “meus” equipen al meu equip de futbol? L’equip amb el que em sento identificat i que em representa arreu? Deu ser això... Seria lògic que fos això! I aquesta és la màgia del Màrqueting. Treballar dia i nit, per a llançar iniciatives i que els nostres consumidors pensin un bon dia que la nostra marca és “laseva  seves ” Suposo que si em dic... guardo un mal de record de cap de les dues. idors pensin un bon dia que la nostra marca ès de les seves lala seva”. I penso en la de marques que jo considero “meves” i en la de professionals que hi ha al darrera. Qué bons! Passa l’estona. Es fa fosc i ens acomiadem. Agafem els cotxes per a tornar cap a Barcelona. Ja sóc a la C-16 i vaig molt tranquil. Amb els nanos al darrera, poso sempre l’automàtic a 120 per donar bon exemple. Em passa un Mercedes. I torno a pensar... Sóc de Mercedes jo? I em dic que dec ser més d’Audi o de BMW...  I ja hi tornem a ser... Busco el perquè...  Deuen ser més dels “meus”!   (9 d'abril de 2020)    [:]